Aino Marsio (1894-1949) va ser una de les primeres dones arquitectes d'Europa, però va viure rere l'estela del seu marit, l'arquitecte i dissenyador finlandés Alvar Aalto. Com a dissenyadora, va crear peces innovadores (mobles, objectes de vidre, il·luminació...) elogiades per la seva simplicitat estètica, i va fer història en el món de la cristalleria.

El 1913 es va graduar com arquitecta a l'Institut de Tecnologia de Hèlsinki, la seva ciutat natal, i va començar la seva carrera treballant a l'estudio de l'arquitecte Oiva Kallio. El 1924 va decidir traslladar-se a l'estudi d'Alvar Aalto, amb qui es va casar sis mesos després.

Com a dissenyadora en solitari, un dels seus majors èxits va ser la serie de cristall Bölgeblick (1932) editada per Iittala, amb la qual el 1936, va obtenir la Medalla d'Or en Disseny de la VI Trienal de Milà. La col·lecció, concpeció de la qual està altament lligada als mètodes de produció en série, es va fer molt popular, produint-se encara avui dia. 

Juntament amb Alvar Aalto va participar com arquitecta en alguns dels projectes més importants atribuïts, en un inici, únicament a l'arquitecte: el Sanatorio Paimio (1933), el Restaurant Savoy (1937) i la Villa Mairea (1937), dels quals el disseny d'interior i mobiliari van ser creats per Marsio.

Junts també van exposar a la Minimun Apartment Exhibition de Hèlsinki del 1930. Van dissenyar un habitatge modern pensat per la nova societat que s'estava gestant, en la qual Aino va crear el seu element més innovador: la "Cuina mínima", disseny de la qual suposava un estalvi de temps i espai, i una fàcil neteja gràcies a les superfícies resistents i continues.

El 1935, els Aalto van fundar Artek, una firma dedicada a la creació de peces d'il·luminació i mobiliari minimalista i d'estètica molt cuidada, en les que es combinen art i tècnica (d'aquí el seu nom). Aino primer va ser la seva directora creativa i, a partir de 1941, la seva directora general fins la seva mort. Entre els seus dissenys d'aquella etapa destaquen la Side Table 606 (1932), originalment dissenyada com a tamboret per canviar-se les sabates, l'Armchair 26 (1932) i la taula 95 (1935).