La protagonista d'avui és la irlandesa Eileen Gray (1878-1976), un dels noms de referència de l'interiorisme i el disseny de mobles, amb creacions tan icòniques com la butaca Bibendum, inspirada en el ninot de la marca de neumàtics Michelin, o la taula E-1027 d'acer tubular i vidre, ambdues editades actualment per la marca Classicon.

Malgrat no tenir una formació específica com arquitecta, el 1924 es va endinsar en aquest món animada per l'arquitecte romanès Jean Badovici - qui es va convertir en el seu amant -, i va aixecar la seva pròpia casa de vacances en la costa sud de França, la qual va moblar amb peces de la seva pròpia creació. Una casa en la qual cada detall de l'interior i l'exterior estava pensat per anar evolucionant amb la llum i les variacions del clima d'aquella zona, i en la que Gray va introduir una nova forma de dividir els interiors amb l'ús de paravents, estanteries o mòduls d'emmagatzematge com elements arquitectònics. 

Coneguda com la E-1027, aquesta casa era una obra racionalista que va despertar l'admiració d'aquells que la van visitar, entre ells el famós arquitecte Le Corbusier. En ell l'interés va ser tan gran que, el 1938, es va instal·lar a la casa - Eileen y Bodavici havien abandonat la casa després de trencar la seva relació - i va fer el que sempre havia desitjat i Gray li havia negat: va pintar uns murals brillants en unes parets que Gray havía concebut totalment blanques per aconseguir el màxim equil·libri a la casa.

Després de la Segona Guerra Mundial, la seva fama com interiorista es va anar apagant. Gray va abandonar practicament la seva carrera com a dissenyadora i el seu treball va quedar oblidat fins que, el 1968, el crític Joseph Rykwer va publicar un article a la revista Domus reivindicant l'obra i el llegat d'una de les primeres dones amb pes internacional en el disseny industrial. Avui, les seves peces són objecte de col·leccionisme i exemple d'una visió pionera del disseny contemporani.