Avui, dediquem el nostre #WomenDesign a Lina Bo Bardi (1914-1992). Arquitecta italiana de naixement i brasilera per elecció, va ser una de les grans transformadores de l'arquitectura i l'art popular brasiler. Va humanitzar el racionalisme lligant-lo a l'emoció, a l'orgànic i la naturalesa. Els seus edificis i mobles sintetitzen la mescla del que és modern i popular, científic i visceral. 

Achillina Bo va néixer a Roma el 1914. Després de graduar-se en arquitectura, es va traslladar a Milà i va treballar amb Gio Ponti. Va obrir el seu propi estudi amb els preceptes racionalistes com a bandera, però va ser destruït durant un bombardeig el 1943. Aquest fet va convertir a Lina en una activista de la resitséncia. Durant aquells anys va col·laborar amb vàries revistes com a il·lustradora i periodista, arribant a dirigir la revista Domus - fundada per Gio Ponti - amb tan sols 25 anys, quan la Segona Guerra Mundial estava en ple apogeu.

Després de la guerra, Lina Bo Bardi es va casar amb el famós periodista, crític d'art i galerista Pietro Maria Bardi, amb qui es va mudar a Brasil el 1946. Allà va trobar la felicitat creativa. Dos anys més tard va començar a dedicar-se tant al disseny industrial com a l'interiorisme.

A Brasil Lina va madurar i va construir les seves millors obres. El 1951 va crear el seu primer projecte construït: la Casa de Vidre. Una original i innovadora casa per a ella i el seu marit, immersa i arrelada en la vegetació del Jardí Morumbì, que es va convertir en una de les obres més transcendents i personals. En ella, Lina plasma una combinació entre modernitat i tradició sense precedents, amb una originalitat que perdurarà fins als nostres dies. Avui, l'edifici s'ha convertit en una casa-museu, deu de l'Institut Linai Pietro Maria Bardi.

Altres de les seves obres més destacades són el Museu d'Art Modern de São Paulo (MASP), el seu primer projecte públic inaugurat el 1964, un llogaret rural a Camurupim i el centre social SESC-Pompeia.

Amb una creativitat desbordant, Lina no es va limitar a imaginar edificis. Va crear decorats per l'òpera i el teatre, va comissariar exposicions, va fer joies i va dissenyar mobles. Entre ells, la Bowl Chair, una versàtil butaca dissenyada el 1951 i editada actualment per Arper, la qual es va convertir en una de les peces més icòniques en oferir una forma molt més relaxada d'asseure.

Lina va morir a São Paulo el 1992 com ella sempre havia volgut: treballant i amb diversos projectes en curs.