Seguim amb el nostre homenatge a les pioneres del disseny. Avui, la protagonista és Lilly Reich (1885-1947), una reconeguda dissenyadora, experta en el disseny d'exposicions, aparadors i moda, però també d'interiors i mobiliari.

Nascuda  a Berlín, es va formar com a dissenyadora tèxtil a Viena i, de tornada a Berlín, va treballar com dissenyadora de moda i mobiliari. Va ser una de les poques dones profesores de la Bauhaus, la primera directora de Deutscher Werkbund – associació alemanya d'arquitectes, artistes i dissenyadors, i la mà dreta durant 10 anys d'un dels grans arquitectes del segle XX, Ludwig Mies van der Rohe, tot i que les seves aportacions van quedar a l'ombra.

A Reich se li atribueix la col·laboració - tot i que no l'autoria - en molts dels grans projectes de l'arquitecte. Entre ells, el Pavelló Alemany per l'Exposició Universal de Barcelona el 1929, l'interior de la Casa Tugendhat a la República Txeca, i peces de mobiliari icòniques com la butaca Barcelona i la cadira Brno Chair, editades en l'actualitat per Knoll, i la cadira B42, editada per Tecta.

La col·laboració entre l'arquitecte i la dissenyadora va finalitzar a causa de la Segona Guerra Mundial, quan Mies va emigrar als Estats Units. Lilly es va centrar en la docència a la Universitat de les Arts de Berlín i va lluitar pel restabliment de la Deutscher Werkbund, una cosa que no va succeir fins 1950, després de la seva mort.

Tot i que el paper de Lilly Reich va quedar eclipsat pel nom de Mies van der Rohe, ara la Fundació que porta el mateix nom, reconeix la seva gran aportació al disseny amb una beca per la igualtat en l'arquitectura.